Fer vi és, abans que res, una disposició interior, una actitud nascuda de les circumstàncies. De la manera com s’habita el paisatge, com s’escolta la terra, com s’aprèn a conviure amb el pas del temps. En el vi hi pesa l’any viscut i passat, el caràcter del terrer, la feinada de qui ha esperat tot un any per veremar. Però, sobretot, un vi conté una manera de veure el món. Fer vi és una forma de crear que troba en l’austeritat un llenguatge honest. Aquest és el veritable acte creatiu: mirar el món amb prou profunditat per destil·lar-ne la veritat, despullar el procés de tot allò que no sigui imprescindible, i confiar en l’autenticitat del que roman, en allò que no necessita explicar-se.