Amb el temps, la mirada s’afila. Les reflexions s’aprofundeixen, traspassen l’evidència i s’obren camí fins al moll de l’os de les coses. El plaer ja no rau en el simple fet d’observar. Cal cavar ben fondo, explorar, destil·lar el superflu fins que només roman l’essencial, allò veritable; i en aquest exercici de profunditat —de pura austeritat—, trobar-hi la veritat.
Des de l’any 2004, més de vint veremes a les espatlles han ajudat a Enric Soler a desenvolupar una profunda capacitat de reflexió. Un diàleg intern, un viatge reflexiu i sensitiu a través del vi.
Sommelier esdevingut vinyeró, fa dues dècades va ser dels primers d'aquella generació de visionaris penedesencs que va intuir el potencial varietal del xarel·lo. I s’hi va obsessionar. La seva dèria el va portar a elaborar vins tranquils de guarda a la regió del Penedès. Només vins blancs. Per orientar il·lusió i esforços. Amb el convenciment d’elaborar només des de la pròpia mirada, lluny de tendències i modes. Per sentir-se còmode. Per ser coherent amb la seva manera d’entendre el vi però, sobretot, de gaudir-lo.
El xarel·lo és sempre causa i propòsit. Abans d’elaborar-lo, n’havia descobert les virtuts. Després, només va poder fer que enamorar-se’n. I a hores d’ara, vint anys més tard, ja no vol sentir a parlar de res més.
Refugi vital i artístic, que no tracta només de protegir, sinó de nodrir, de bastir un indret on l'impuls creatiu troba l’espai i el temps. Un lloc per retrobar l’essència, despullar-la de tot artifici i habitar-la plenament. En aquest espai, la creació deixa de ser resposta i esdevé reflexió vertadera. Una autenticitat que només pot néixer des de la quietud de qui es permet fer-se preguntes.
Al barri de Sabanell hi ha vora dotze cases. L'antiga masia Cal Raspallet, al fons de tot, és el lloc on l’Enric i la Mercè perviuen a través del vi. Celler i casa esdevenen indestriables. La connexió amb aquest paisatge particular els hi ha demanat temps per anar comprenent el seu llenguatge. Un espai de treball creat per escoltar i ser escoltat. I, enmig del diàleg, el seu gust per la calidesa ha trobat en aquest indret la millor manera de donar veu a l’estètica.
L'hàbitat del vi és una construcció entre les biosinergies naturals i el paisatge físic que ocupa. Per al vi, el lloc és, i serà sempre, definitiu i definitori.
El vi passa més temps al celler que a la vinya, per això se li dona calma i repòs. Cal saber-lo esperar.
