El temps afina el criteri. A Enric Soler se sap prou bé. Les circumstàncies l’han portat fins aquí. I no s’hi ha resistit. Cadascun d'aquests vins és la culminació d’un exercici intern, d’un diàleg profund, de comprometre’s amb el paisatge, amb el temps, amb un mateix. Abans de prendre decisions, s'escolten unes quantes anyades. Veremes que parlen entre elles. Que es fan preguntes. Que deixen entreveure respostes. No hi ha pressa quan es tracta de trobar veritat. Al cap i a la fi, de poder dir molt amb molt poc. És així de simple. I així de difícil alhora.