Amb el temps, la mirada s’afila. Les reflexions s’aprofundeixen, traspassen l’evidència i s’obren camí fins al moll de l’os de les coses. El plaer ja no rau en el simple fet d’observar. Cal cavar ben fondo, explorar, destil·lar el superflu fins que només roman l’essencial, allò veritable; i en aquest exercici de profunditat —de pura austeritat—, trobar-hi la veritat.
Des de l’any 2004, més de vint veremes a les espatlles han ajudat a Enric Soler a desenvolupar una profunda capacitat de reflexió. Un diàleg intern, un viatge reflexiu i sensitiu a través del vi.
Sommelier esdevingut vinyeró, fa dues dècades va ser dels primers d'aquella generació de visionaris del Penedès que va intuir el potencial varietal del xarel·lo. I s’hi va obsessionar. La seva dèria el va portar a elaborar vins tranquils de guarda des de la plana penedesenca. Només vins blancs. Per orientar il·lusió i esforços. Amb el convenciment d’elaborar només des de la pròpia mirada, lluny de tendències i modes. Per sentir-se còmode. Per ser coherent amb la seva manera d’entendre el vi però, sobretot, de gaudir-lo.
